Puig Mal, uns anys després

El Puig Mal ben pot rebre el nom per la resistència a ser coronada la seva cima. Per la vessant sud-est ho havia intentat en una ocasió i ho vaig considerar irrealitzable en aquell moment. Avui, uns anys després, per una nova via, la nord-est i amb una planificació una mica més acurada hem provat que no ha estat tant mal de pujar (tret d'alguna grimpada i arraps diversos) com sempre havia semblat per la seva orografia punxaguda i per la seva densidad de mata de mitja alçada.

A la finca pública de s'Arangí (adquirida pel Govern Balear el 2002) es troben tres itineraris identificats amb els tres colors, on es localitzen vuit cartells en tot el recorregut amb informació bàsica de la ruta, l'estat i les funcions dels boscos actuals de l'illa, els impactes del canvi climàtic i els aspectes clau de gestió per a l'adaptació del medi a aquests impactes.

El puig arriba a una altura de 219 m.s.n.m. La zona boscosa d'alrededors es bàsicament d'alzinars amb un sòl compost de gressos d'on surten formacions rocoses com la penya de s'Iindio.

Un cop aparcats a sa Farinera, just en el km.20 de la carretera, es pren el camí just a tocar de l'estació elèctrica, a l'altre costat de la general.

Al haver creuat la barrera metàl·lica, es troben els circuits marcats amb colors (primer vermell, després verd i finalment blau) fins arribar a la penya de s'Índio des d'on seguint breument pel camí marcat ens haurem d'endinsar "a les braves" cap al que ja s'intueix com la direcció normal al cim.

Un cop fet aquest pas de deixar el caminet marcat ja no tornarem a trobar pas establert, ni marques evidents d'acció humana, però seguir crestejant les roques i el no quedar entrebencat per la vegetació densa són signes inequívocs que esteim pel bon camí.

Com ja enfila per amunt sense pausa, prest comencem a trobar bones vistes, de moment cap al Toro i es Mercadal.

I també es trobes parets inclinades, que en part ajuden a evitar la vegetació però alhora li dóna la dificultat esperada.

Després de quatre o cinc fases de combinar roca i vegetació es comença a veure que som pràcticament a la mateiza altura que el cim però a uns 20/30 metres de distància i encara ens faltarà baixar una mica per encarar la darrera penya que ens ha de dur al montícul rocós que fa de punt més alt.

Amb calma i sense frissar gens es pot tardar una hora i mitja des de l'aparcament fins el cim si es troba el camí bé i no es té impediment en fer alguna pas entre roques, cosa que no es perillós però requereix un mínim d'esforç suplementari a una típica excursió de passeig.

Des del cim tindrem unes vistes de panoràmica completa sense bloqueig visual per cap tipus de vegetació. Es veuen el pobles d'es Mercadal, Migjorn Gran i Alaior; el mar al sud i tota la serralada que va de ses Fonts Rodones fins més enllà de s'Enclusa, es Trípol i Santa Àgueda. 

Per acabar vull incorporar unes imatges del puig des de diferents angles:

des del lloc de Binissequí (entrada carretera Mercadal-Migjorn)

des del puig de ses Fonts Rodones (direcció es Migjorn Gran)

Esper que us sigui d'utilitat i comenteu si coneixeu algun camí més viable ;)

special thanks to: J.S pel reportatge gràfic i la companyia

Portals curiosos de Menorca

Hola!
Aquí us deix uns enllaços, que he anat trobant aquests darrers temps, que crec interessants sobre diferents temes relacionats amb Menorca. Des de temes topogràfics, fotogràfics i d'informació diversa s'hi podrà trobar a s'article que ens ocupa.

Menorca webcams
http://www.menorca.es/zw_webcams.php

En aquest link podem veure un total d'onze càmares fotogràfiques que s'actualitzen cada deu minuts i que ens permet comprovar com està en cada moment un cert punt (normalment de sa costa). Entre es diferents punts hi ha Sa Mesquida , Santa Galdana, Son Bou, es port de Maó, Fornells o sa plaça d'es Born de Ciutadella.

Portal de cartografia - CIMe
http://cartografia.cime.es/

Portal de cartografia de Menorca molt interessant publicat per el Consell Insular de Menorca. Principalment m'han sorprès ses "Curiositats" amb es mapes anamòrfics (tamany d'es municipi depenent d'es tema escollit) d'es consum d'aigua per habitant  i de sa població de cada localitat. També es pot trobar un mapa de 600x800 mm a sa secció "Documents".

Fars de Balears
http://www.farsdebalears.org/

Pàgina molt complerta, referida a n'es fars de Balears, amb molts de detalls, moltes dades i unes panoràmiques impresionants quan una vegada clickat a n'es far desitjat es tria sa pestanya "360º".

Visualitzador Infraestructures de dades especials de les Illes Balears
http://ideib.caib.es/visualitzador/visor.jsp

Sense ser es millor visualitzador per cercar una localització, aquest visualitzador té sa possibilitat d'activar unes capes que es sobreposen a sa imatge de satèl·lit actual. Entre aquestes capes n'hi ha una de 1956 on es pot veure com era Menorca i com és ara.

Esper us hagi agradat i us sigui útil!

Barrancs i torrents de Menorca (III). De Cala Mitjana a Son Saura.

Hola de nou!
Aquí us present sa tercera i darrera publicació de sa sèrie Barrancs de Menorca. A n'aquesta ocasió veurem cinc barrancs de sa costa sur , des de Cala Mitjana fins es barranc d'es Canalet (desembocant a Son Saura), a més d'es barranc d'es Rellotge (aprop d'es poble d'Alaior) i es torrent d'es Puntarró (aprop de s'Ermita de Fàtima i es Puig Menor).
De ben segur que es poden trobar altres torrenteres però jo he intentat deixar constància d'es torrents que transcorren per un barranc. A sa zona nord , per exemple entre La Vall i Pregonda, podem trobar uns quants de canalons, canals i torrents , com es Canal de l'Infern a sa zona de La Vall, es Canal de sa Font d'es Porcs a n'Es Plà de Mar o es Torrent de Son Ametller que va a desembocar aprop de Pregonda.

Barranc de Cala Mitjana
Barranc d'Algendaret - Cala Galdana
Barranc d'Algendar - Cala Galdana
Barranc de Santa Anna - Cala Macarella
Barranc d'Es Canalet i torrent de ses Abelles - Platges de Son Saura
Barranc d'es Rellotge - Alaior
Torrent d'es Puntarró

Aquí acaba aquesta sèrie de barrancs. Esper us hagi agradat i ho pogueu aprofitar.
Sort!

Barrancs i torrents de Menorca(II). Des d'es Baranc d'es Bec a n'es de Trebalúger.

Hola de nou!

Aquesta és sa segona entrega de sa sèrie de barrancs de Menorca que constarà de tres articles en total. A s'article anterior vam veure es set primers barrancs començant des de Maó i cap a sa zona sud , és a dir , des d'es barranc de Rafalet fins es de Llucalari ( que per cert no l'havia fet mai fins fa pocs dies i és un d'es punts més idil·lics de sa nostra illa).

A s'article d'avui es seguirà per sa costa sud, d'Est a Oest, començant per es barranc d'es Bec ( amb sa desembocadura d'es torrent a n'es prat de Son Bou ) fins es barranc de Trebalúger que es seu torrent desemboca a sa platja que duu es mateix nom.

En es següents enllaços es troben es 6 links( per entrar a n'es documents google amb es mapes) d'es noms d'es barrancs i es nom d'on desemboca es torrent que passa pes barranc. Es dóna es cas que per dos barrancs que van a acabar a un mateix punt , he emprat un mateix document. Així, hi ha 6 links però 8 barrancs representats.

Barranc d'es Bec -Son Bou
Barranc de Son Boter (o La Vall)- Prat de Son Bou

Es Barranc de Son Boter o La Vall és un barranc molt polit que jo conec des de sa platja de Son Bou fins es lloc-molí de Son Boter. En aquest barranc hi ha alts murs a banda i banda, de paret molt blanca , ben típica del sud. És una zona molt fresca per s'altura d'es murs i sa quantitat d'aigu que duu es torrent, que provoca una altura i densitat d'es arbres considerables.

Podem trobar també cabres salvatges que sentim a ses altures d'es acantilats però que també es poden trobar a peu de barranc: Alerta si van amb ses cries que per alguna cosa es mascles es diuen com es diuen !

En aquest barranc també trobam sa "cova de s'aigu" , que és impresionant. Per qui no la conegui, es tracta d'una cova subterránea que duu aigua d'es subsol migjorner ( conten que no es sap molt bé d'on prové), d'uns 3 metres d'altura( no més que s'altura d'una persona un poc arrufada colque tros) i uns 200/300 de llargada sense emprar elements espeleològics, que té poden dur molt més endins, segons diuen. Jo només he arribat allà on no passa més sense res més que una llinterna.

Barranc de Binigaus i Barranc de Torrevella- Platja de Binigaus

En es barranc de Binigaus es troba sa Cova d'es Coloms, una cova molt coneguda per es menorquins. Aquesta cova té una primera cavitat molt grossa , d'uns 30 metres d'altura i uns 100 de longitut. Després, també hi ha una ruta molt més fina que s'endinsa però no sé com de llarga arriba a ser. Es impresionant sa grandària de sa cova i, més encara perquè no n'ets conscient fins que un no és a dins,  i també sa fresca que provoca quan un ve de sa solana i es poc aire que passa per es barranc.

Barranc de Sa Torre- Cala Escorxada
Barranc de Cala Fustam- Cala Fustam
Barranc de Sa cova i Barranc de Trebalúger- Cala Trebalúger

Bonu, esper us hagi agradat i prest arribarà es darrer article d'aquesta sèrie que acabarà amb es barrancs del sud , es barranc d'es Rellotge i es torrent d'es Puntarró al nord.

Fins sa pròxima.

Barrancs i torrents de Menorca (I) . De Rafalet a Llucalari

Hola a tots!

Després de deu puigs penjats a n'aquest blog he decidit fer un parèntesis i publicar una serie d'articles que aniran dirigits a a n'es amants des barrancs i torrents de Menorca. En ocasions, he comprovat que d'on s'observen millor es barrancs és des d'un punt alt i, per tant , és puigs de Menorca són ideals degut a sa seva altura , ni massa alts ( des d'on seria díficil diferenciar es barrancs amb claritat) ni massa baixos .

Aquesta serie constarà de 3 articles , amb un total de 22 barrancs i torrents. D'ells , 20 desemboquen a sa costa sud , un torrent desmboca a s'Albufera d'es Grau (torrent d'es Puntarró) i un barranc interior (d'es Rellotge).

He creat un document Word per cada un d'ells i els he penjat a n'es portal de documents de Google. Aquest documents tant sols consten d'unes imatges preses d'es visor que ja he emprat a casi cada article ( http://sigpac.mapa.es/fega/visor/) per tenir una mínima idea d'on es pot començar ; es camí sense molta exactitut ; unes quantes referències com llocs , urbanitzacions o altres punts geogràfics;  i sa desembocadura.

Recordau que per emprar es visor anteriorment mencionat i veure ses imatges topogràfiques ( com es veuen a n'es links que he penjat) s'ha de desactivar sa opció "Imágenes/Ortofotos".

Molts d'es mapes els he hagut de dividir en dues o tres imatges per cabre dins es document . Així , he marcat amb un cercle vermell algun punt clau que surt a ses dues imatges per poder saber com encaixen. Sa qualitat de ses imatges és bona però dins es link es veuen un poc petites : podreu solucionar-ho aumentant es zoom d'es vostre navegador baix a la dreta. Si voleu que es document word no s'obri damunt sa pestanya pròpia d'es blog , pinxau amb es botó dret damunt es link i a "obrir a una nova pestanya".

1-Barranc de Rafalet
2-Torrent de Biniparratx
3-Barranc de Ses Penyes-Es Canutells
4-Barranc de Son Domingo
5-Barranc de Cala'n Porter
6-Barranc de Sa Torre Vella
7-Barranc de Llucalari

Algun d'aquests barrancs no l'he fet mai , i crec que cap de dalt a baix , per la qual cosa no us puc dir molt més . Segurament una bona part d'ells sigui privat i també és molt possible que és pas estigui barrat o sigui impracticable.

Segur que més d'un de voltrus coneix prou bé algun d'aquests . No dubteu a fer-ho saber, si voleu, deixant un comentari.

Es pròxim article serà des d'es barranc d'es Bec fins es de Trebalúger.

Bonu , a xalar!

Puig Menor

Hola!

Es Puig Menor es troba aprop d'una de ses formacions més espectaculars de Menorca: ses Penyes d'Egipte. És un puig que es troba a 112 m.s.n.m. i per arribar-hi s'ha de prendre es camí que va des de sa carretera Maó-Fornells fins es Camí d'en Kane passant per es lloc de colònies de Binixems. Per qui no conegui aquest camí , es fàcil trobar-lo si es pren es camí que hi ha a l'esquerra a n'es darrer revolt abans d'enfilar , en direcció Maó-Fornells, sa recta de s'Ermita de Fàtima. Hi solen passar pocs vehicles i és molt recomanable per fer-hi una excursió o una volta en bicicleta.

Una vegada agafat es camí anteriorment esmentat hem de prendre cap a la dreta i no entrar dins sa propietat de Ses Terres Velles , que veurem una vegada a dalt es puig , i que podem veure a n'es darrer mapa. Així , tocarà pujar una costa encara pes camí fins que veiem una barrera a la dreta després de ja haver pujat bastant. Aquesta barrera duu a unes tanques que haurem de bordetjar per no trepitjar es sembrat i començar sa pujada quan vegem sa següent imatge :

Pujarem per una torrentera fins unes grans roques que serveixen de mirador cap a sa planícia que enfoca cap a sa zona compresa entre Favàritx i S'Albufera. Veurem, com he dit antes, es lloc de ses Penyes Velles i també es d'Egipte.

Des d'aquestes roques podem veure es vèrtex geodèsic a n'es cim d'es puig cap a Llevant i ses penyes d'Egipte cap a Ponent.

Una vegada allà continuam caminant pes turó fins arribar a n'es cim d'es Puig Menor per contemplar d'es de S'albufera fins Favàritx al nord-est , i es grup de muntanyes format per El Toro, L'Enzell, S'Ermita i Sa Roca ( o Muntanya Nova). a l'oest . Aquestes quatre puigs són es qui es veuen a sa següent imatge , encara que no es diferencien entre es segon i es tercer.

Direcció sud-sudoest des d'es cim d'es puig hi ha una bona visió cap es bosquet i torrent d'es Puntarró ( a s'altre banda d'es camí que havíem pres per arribar) però malauradament no dispòs d'imatges. Es tracta d'un torrent curiós ja que no desemboca a la mar sinó a s'Albufera d'es Grau.

Així com vam veure a s'anterior article refernt Sa Fita o Sa Falconera , hi ha instal·lat un punt geodèsic a n'es cim d'es Puig Menor. Voldria explicar un poc de què es tracten aquestes estructures:

"Un vèrtex geodèsic és una senyal permanent que es materialitza sobre el terreny i que forma part d'una xarxa de triangles on les coordenades s'han calculat amb la major exactitut i precissió possible. Aquesta xarxa dóna la volta al globus terraqui , és a dir, el món està comunicat mitjançant els vèrtexs geodèsics i els mateix sistema de coordenades.
La senyal, en general, és un cilindre d'aproximadament 1,20 metres d'altura muntat sobre un dau de formigó i pintat de blanc encara que també pot ser un prisma quadrangular. A sobre d'aquesta senyal s'hi instal·la l'instrument topogràfic per fer les mesures necessàries. Des de cada senyal se'n poden observar varies , així que els vèrtexs estan situats en els llocs més alts , lliure d'obstacles i amb una gran visió .

Es pot fer una classificació segons ordres : de 1er , de 2on i de 3er. La xarxa de 1er ordre té els seus vèrtexs separats per una distància d'uns 40 Km , la de 2on per una d'entre 15 i 20 Km , i la de 3er per una d'entre 4 i 5 Km. La xarxa de 1er ordre és la de més precissió."

A Menorca hi ha un total de 29 vèrtexs geodèsics , dels quals he llegit que tres estan pràcticament derruits i tres més en mal estat. Comptant-los damunt es mapa se'n veuen 27 però sembla ser que n'hi ha tres a sa muntanya d'El Toro. Aquestes imatges estan preses de s'Institut Geogràfic Nacional :

http://www.ign.es/ign/layoutIn/visorgeodesia.do

Dins s'enllaç es pot aproximar més i veure es punt exacte d'aquests vèrtexs. Tenc una imatge de s'advertència de destruir o danyar aquests vèrtexs , així que alerta!



Esper que us animeu a fer s'escapada i que us sigui d'interés sa informació !

Sa Falconera/Sa Fita

Hola a tots!

Avui tractaré de donar una visió d'un d'es puigs més complicats de fer cim , no ja per sa pendent o per sa distància a recòrrer (que també) sinó per sa dificultat de prendre es camí que ens durà directament a n'es cim i de no perdrer-se per petites desviacions o dins sa vegetació.

Segur que sense seguir es camí mínimament marcat es pot arribar a pujar però no sense fer envant i enrere i una bona quantitat d'arraps i arrossegades per terra.

Es cim d'es puig de Sa Falconera té una cota de 206 m.s.n.m i es troba entre La Vall i Es Plà de Mar. És a dir, podem triar anar en cotxe fins es pàrking d'Algaiarens o a n'es de Cala Pilar. Es dífícil identificar es puig com a tal ja que de per sí tota sa regió compresa entre aquestes dues cales és d'una altitud considerable. Així i tot , quan siguem a dalt podrem tenir una visió perfecte cap es Penyals d'Alfurinet , Sa Muntanya Mala , caló de n'Alfurinet i intuir sa Bassa Verda més cap a ponent.

Jo hi vaig anar partint d'Algaiarens , així que després d'aparcar es pren es Camí de cavalls en direcció Cala Pilar. Cap problema de moment ja que sempre està ben senyalitzat i no té pèrdua.

Després de 30-40 minuts caminant haurem d'estar ben atents a una desviació a l'esquerra que no està més senyalitzada que per sa fita que es veu a sa següent imatge i que està senyalitzada a n'es mapa anterior amb una creu negra. Per tant en es moment de veure una barrera com sa de sa foto s'ha de prestar atenció perquè si no es puja per aquí es complica bastant.

Una vegada presa sa desviació no han acabat es problemes d'orientació. Poc després de sa desviació ens trobam amb una barrera feta amb "palers" i rames que haurem de botar i prendre un petit camí que comença a pujar tirant un poc cap a l'esquerra . Cinc minuts després s'hauria de trobar una torrentera d'un metre d'ample més o menys que s'ha de seguir tot es temps fins a arribar a un bosquet.

Hi ha un punt , crec que quan s'arriba a sa torrentera , que es poden veure uns punt vermells que marquen es camí fins a dalt de tot encara que as final , després d'agafar un poc cap a la dreta havent caminat un poc per dins es bosquet , es poden perdre de vista degut a sa abundant vegetació que hi ha.

Sabrem que hem arribat quan ens trobem amb lo que crec és un poblat talaiòtic en runes. A simple vista semblem quatre roques mal posades però amb una inspecció més detallada es veu que no és així.

Ens podríem confondre amb un altre grup de pedres més avall però reconeixerem es poblat quan hi hagi unes bones viste cap a Cala Pilar , o més ben dit cap a sa vall que duu d'Es Plà de Mar cap a s'interior. Ses millors vistes són un poc més amunt però ja no és complicat , només caminar un poc més en direcció nord.

Allà trobarem un punt geodèsic que s'anomena Sa Fita .

Com es pot veure a sa següent imatge , sa visió es molt clara en direcció llevant , arribant a veure el Toro darrera Es Milocar i sa muntanya de Santa Àgueda.

 

Aquesta imatge està presa d'allà mateix que s'anterior però en direcció es Penyal des Frares i Cala Carbó.

Per qui volgui sebre més sobre ses terres de La Vall recoman es quadern de folklore "Paratges de l'illa(II). Les terres de La Vall (Ciutadella)" d'es folklorista Antoni Bonet. Específicament de Sa Fita diu : "un temps es guanyaven es pa de cada día un bon ranxo de carboners, per açò ara mentre devallam no serà extrany que encara trobem restes de barraques fetes per aquests homos."

Un altre punt molt interessant d'aquest quadern és com van aparèixer i desaperèixer ses cabres a La Vall .

Per qui volgui consultar es quadern , el pot trobar a sa biblioteca pública de Maó (ref : SM Ca10-45).

Actualment , que està molt de moda sa excursió a Sa Bassa Verda, es pot aprofitar i provar de pujar a sa Fita i disfrutar d'una bona pujada i d'unes vistes diferents i polides.

Recordar que no és una pujada fàcil i que , de vegades , més val fer una passa enrera que esforçar-se pujant per un camí que potser no us permetrà arribar a dalt .

Molta sort i ja contareu ! 



Puig de sa Font Rodona

Bon any a tothom!

Per sort aquestes vacances de Nadal passades hem tingut prou bon temps per anar a cremar es dinarots ... Tres han estat ses excursions : es Caragol ( entre L'Enzell i sa carretera de Maó-Fornells ) , sa Font Rodona i Sa Fita o Sa Falconera.

Es puig de sa Font Rodona té es punt més alt a 237 m.s.n.m i es troba a ses següents coordenades geogràfiques:

- 39º57'51.50'' N   04º03'26.33'' E

Hi ha camí fins dalt de tot , començant a sa carretera que va a Es Migjorn Gran , poc després de sa rotonda nova de sa carretera. Poc després de s'entrada a n'es camí (portalada que es veu a sa primera fotografia) hi ha un tros de carretera que no s'empra , després d'unes obres, que es perfecte per aparcar. 

Es pot veure a ses dues següents imatges es tipus de camí que hi ha per pujar fins dalt de tot : primer ample i rodetjat d'arbres alts i després camí estret , més empinat i rodetjat d'arbusts.En general es camí és bo si es sap trobar però no és fàcil açò darrer. Des camí més ample hi ha diverses desviacions a mà esquerra , de ses quals una va directament a n'es cim , però ses altres són camins alternatius molt més densos però no impracticables.

De baixada és molt més fàcil ja que es veu molt més clar es bon camí.

Des de dalt de tot ses vistes són molt xules, per una banda sa vista cap a Mercadal , El Toro, Es puig de l'Enzell i S'ermita i es puig Mal ; i per s'altre banda sa vista cap al sur amb sa població d'Es Migjorn Gran i la mar a n'es fons. 

 Excursió no molt llarga però intensa amb un desnivell d'uns 110 metres. As final de tot , quan acaba es camí estret potser és un poc més complicat arribar dalt de tot però tampoc impossible. Ses vistes permeten veure es diferents llocs que envolten sa muntanya com Sa Granada de Baix i de Dalt , i Font Rodona de Baix , bé a la vora de sa carretera. Degut a n'es fet de ser sa muntanya més alta de sa regió de migjorn es veu bona part de Llevant .

Sain Agaz , Sent Agayz , Santa Àgueda

Hola a tots!

"Cinco días estuvo allí el Monarca,

y al rayar el siguiente marcha activo

con su exercito en busca de los Moros

que ocupan de Santa Agatha el Castillo"

La Alonsíada .Cant III.

Joan Ramis i Ramis.

Es puig de Santa Àgueda és sa segona muntanya més alta de Menorca amb 254 metres d'altitut , després del Toro. Es nom de Santa Àgueda prové d'abans de sa dominació musulmana , segons es lingüista i filòleg Joan Coromines , i es pren d'una màrtir morta a Catània es segle III a.C.

Històricament es sa muntanya més rellevant de s'illa pes segles d'història viscuda , començant per remots orígens paleocristians, punt de vigilància romà , castell musulmà i finalment castel cristià.

Hi va haver un temps que Menorca estava dividida en tres termes : Ciutadella , Maó i Santa Àgueda . Açò demostra sa importància que va arribar a tenir . Molta gent coneix es fets relacionats amb sa muntanya esdevinguts es gener de 1287 arran de sa conquesta de Menorca per ses forces catalano-aragoneses liderades pel rei Alfons III "es Lliberal " , "es Franc" , "es Llarg" o d'Aragó ( J.Mascaró Pasarius) però hi ha molta més història en aquesta muntanya ...

No és es meu pròposit explaiar-me en aquest sentit però sí que m'agradaria deixar unes quantes cites bibliogràfiques per qui volgui aprofundir en aquest punt , fet que jo he trobat molt interessant . Com ja he dit hi ha moltíssims llibres i articles relacionats però potser es següents són es qui són més complets i d'informació més general :

-OLIVES GALMÉS , LORENZO (1956) : El castillo de Santa Águeda . Monografías Menorquinas número 20.

-MATA , MICAELA (1974) : Conquestes i reconquestes de Menorca . Edicions 62 , Barcelona.

-MASCARÓ PASARIUS , JOSEP (1983) : El castillo de Santa Agueda.Ajuntament de Ferreries.

-MOLL I MERCADAL , BERNAT (1991) : El castell de Santa Àgueda a la Menorca musulmana. Publicacions de l'Ajuntament de Ferreries.

-CASASNOVAS , MIQUEL ÀNGEL (1992) : El castell de Santa Àgueda.Notes històriques .

Apart d'estudis com aquests es poden trobar llibres molt interessants on hi apareix sa muntanya com per exemple a L'Alonsíada de Joan Ramis i Ramis i Die Balearen de Lluís Salvador Habsburgo-Lorena . Un punt de vista molt interessant és sa visió de sa conquesta , que segur podria clarificar molts punts foscos , per part de Ibn Khaldum que és citat a diferents documents però que es seu testimoni directe està perdut.

Bonu, per arribar a Santa Águeda hi ha un camí empedrat que parteix de sa carretera que duu a n'Ets Alocs .Per prendre aquesta carretera hi ha una desviació a mà dreta de sa carretera general , km. 31 direcció Maó-Ciutadella. A sa carretera d'Ets Alocs hi ha una desviació a mà dreta que duu a n'es lloc de Santa Cecília i poc després hi ha una casa abandonada on comença s'ascenció a n'es puig.

Sa pujada no són més de  vint minuts a pas tranquil , amb unes vistes esplèndides des ponent i nord de s'illa , així com una bona opurtunitat d'observar sa serralada que la formen s'Enclusa , de sa Torre, de ses Pallisses i Es Trípol .  

Des de dalt es poden observar ses vistes que segles passats serviren per defensar-se de possibles invasions i que , de ben segur , s'evitaren en bona mesura per una ràpida identificació. Com a sa següent imatge que a més de sa vista marítima es pot observar es puig de Sa Falconera i Sa Muntanya Mala darrera es puig d'Es Milocar que tapa Cala Pilar .

 Quant a s'estructura de lo que va ser es castell no puc dir gran cosa ja que desconec gran part . Josep Mascaró Pasarius diu que el 1363 arriba s'ordre de demolició però que es salven sa església i sa torre , i que el 1612 es restauren es murs, seguint una Real Ordre de reconstrucció de 1584. Actualment està en mal estat però està essent rehabilitat degut a s'efecte de sa natura i de sa transformació en lloc de pastura duita a terme durant es darrer segle. Diferents espais van ser convertits en "bouers" i algunes de ses torres derruides cercant "Es vedell d'Or" , llegenda molt seguida després de s'emigració de molts menorquins a Alger.

Finalment , com no podia ser d'atra forma a Menorca , tota història coneguda pes menorquins aporta contes i llegendes com sa ja anomenada d' "Es vedell d'Or" que diu que es adoradors d'aital idol adoraven es Vedell d'Or i que veient-se rodetjats l'enterraren a sa muntanya. Temps després un menorquí cristià viatjà a Alger i li contaren on residia i com s'havia de fer per complir s'encanteri.Bàsicament , sa solució era arribar a un cert punt , recitar ses paraules correctes i apereixeria un brau a n'es qui s'havia d'agafar per sa banya dreta i sa muntanya es convertiria en or.

Bonu , doncs segons Miquel Àngel Casasnovas aquesta llegenda ha provocat més d'una demolició d'una torre i alguna expedició amb detectors de metalls per trobar es Vedell d'Or.

Una altra llegenda conta de l'amo de Binidelfà que era atacat per incursions mores molt freqüentment . De tant acorralat que es va veure va prometre que si se'n sortia feria fabricar una llàntia de plata i l'oferiria a sa patrona santa Àgueda . Morí poc temps després a causa de ses ferides però encomanà , amb aparicions incloses , a sa seva neta sa fabricació de sa llàntia. Aquesta quedà dibuixada a n'es vestit que vestia sa sa filleta i així la cregueren es pares.  És veritat que una llàntia de plata cremà a s'ermita fins fa uns 100 anys i que sa gent la venerava i se'n encarregaven de mantenir-la encesa .

Bonu, amb açò s'acaba per avui.

Mus veim pres!

Puig Mal

Hola!

Sa excursió d'avui és bastant més complicada per arribar a dalt que sa darrera de s'Ermita de Ferreries.Sa causa no és s'altura ( cap ho és a Menorca) ni sa distància recorreguda sino lo abrupte que arriba a ser sa pujada acompanyat d'una vegetació molt densa que impedeix , en molts casos , es pas.

Molta gent no ha sentit xerrar d'aquest puig (jo tampoc antes de trobar-lo a n'es mapa) . Ara bé , sí que coneixem Sa Penya de s'Indio . Es puig està anant d'Es Mercadal cap a Alaior a mà dreta :

Amb sa imatge anterior hem acabat de situar-lo geogràficament . Ara , pens que hi ha dos formes per arribar a n'es peu Sud d'es Puig : un és de per sa curva que hi ha just quan acabes de pujar sa costa de s'estació transformadora , i s'altre , que és sa que jo vaig fer , és entrar de per sa carretera que va d'Es Mercadal a Es Migjorn Gran ( entre es Km .10 i 11 , a mà esquerra en direcció Mercadal-Migjorn) i una vegada allà seguir cap es lloc de Binissaqui Nou. Jo recoman deixar es cotxe lo antes possible perquè es camí és prou polit, es creua una marina que aquí l'anomenen d'es Vivero i , a més , s'haurà de deixar antes d'arribar a n'es lloc perquè quan toca girar un poc a l'esquerra per enfilar cap a n'es puig es camí està barrat.

Es Puig Mal està a 219 m.s.n.m. , encara que no ho sembli des de sa carretera general ja que aquestà també està prou elevada en aquell punt. Aquesta és una altra raó per anar-hi de per sa carretera Mercadal-Migjorn. No he trobat informació d'on ve es nom però supòs que deu venir de sa dificultat per pujar-hi .

 En aquesta imatge es pot veure es Puig Mal i es camí que hi duu amb sa muntanya d'El Toro de fons .

Aquesta foto és a mig camí de pujada .Realment és una pujada preciosa plena de dificultats .Encara que no ho sembli aquí hi havia bastanta pendent . 

Aquí va ser on me vaig quedar , es començava a fer fosc i no ho veia gens clar poder arribar dalt. Potser amb més temps ho hagués aconseguit .Ara m'en don compte que em falten unes quantes fotos que haguessin estat interessants . Hi havia zones que me recordaven un poc a ses Penyes d'Egipte amb parets molt altes que s'havien de rodetjar amb es color vermellós tant típic de ses Penyes.

Sa muntanya que es veu allà a n'es fons és Sa Font Rodona , pujada que esper fer per ses vacances de Nadal així com altres que ja aniré descrivint a mesura que es consegueixin ( o no...). És sa muntanya més alta de sa mitad sur de s'illa i recentment he observat un camí que duu casi fins a dalt de tot d'es puig.

Bonu, esper us hagi agradat i pensau que s'hi ha d'anar amb temps i ganes d'aventura.

Per qui no en volgui tanta també recoman sa volteta fins a n'es peu d'es puig ja que realment val la pena .