Benvinguts a Puigs de Menorca

Aquest blog va destinat a tota persona que estimi Menorca i volgui conèixer i donar a conèixer qualque puig o muntanya de Menorca.Tractarà de definir ses referències històriques, característiques des terreny i qualque curiositat.



divendres, 25 de desembre del 2015

Puig Mal, uns anys després

El Puig Mal ben pot rebre el nom per la resistència a ser coronada la seva cima. Per la vessant sud-est ho havia intentat en una ocasió i ho vaig considerar irrealitzable en aquell moment. Avui, uns anys després, per una nova via, la nord-est i amb una planificació una mica més acurada hem provat que no ha estat tant mal de pujar (tret d'alguna grimpada i arraps diversos) com sempre havia semblat per la seva orografia punxaguda i per la seva densidad de mata de mitja alçada.

A la finca pública de s'Arangí (adquirida pel Govern Balear el 2002) es troben tres itineraris identificats amb els tres colors, on es localitzen vuit cartells en tot el recorregut amb informació bàsica de la ruta, l'estat i les funcions dels boscos actuals de l'illa, els impactes del canvi climàtic i els aspectes clau de gestió per a l'adaptació del medi a aquests impactes.

El puig arriba a una altura de 219 m.s.n.m. La zona boscosa d'alrededors es bàsicament d'alzinars amb un sòl compost de gressos d'on surten formacions rocoses com la penya de s'Iindio.





Un cop aparcats a sa Farinera, just en el km.20 de la carretera, es pren el camí just a tocar de l'estació elèctrica, a l'altre costat de la general.



Al haver creuat la barrera metàl·lica, es troben els circuits marcats amb colors (primer vermell, després verd i finalment blau) fins arribar a la penya de s'Índio des d'on seguint breument pel camí marcat ens haurem d'endinsar "a les braves" cap al que ja s'intueix com la direcció normal al cim.





Un cop fet aquest pas de deixar el caminet marcat ja no tornarem a trobar pas establert, ni marques evidents d'acció humana, però seguir crestejant les roques i el no quedar entrebencat per la vegetació densa són signes inequívocs que esteim pel bon camí.



Com ja enfila per amunt sense pausa, prest comencem a trobar bones vistes, de moment cap al Toro i es Mercadal.


I també es trobes parets inclinades, que en part ajuden a evitar la vegetació però alhora li dóna la dificultat esperada.


Després de quatre o cinc fases de combinar roca i vegetació es comença a veure que som pràcticament a la mateiza altura que el cim però a uns 20/30 metres de distància i encara ens faltarà baixar una mica per encarar la darrera penya que ens ha de dur al montícul rocós que fa de punt més alt.


Amb calma i sense frissar gens es pot tardar una hora i mitja des de l'aparcament fins el cim si es troba el camí bé i no es té impediment en fer alguna pas entre roques, cosa que no es perillós però requereix un mínim d'esforç suplementari a una típica excursió de passeig.

Des del cim tindrem unes vistes de panoràmica completa sense bloqueig visual per cap tipus de vegetació. Es veuen el pobles d'es Mercadal, Migjorn Gran i Alaior; el mar al sud i tota la serralada que va de ses Fonts Rodones fins més enllà de s'Enclusa, es Trípol i Santa Àgueda. 



Per acabar vull incorporar unes imatges del puig des de diferents angles:

des del lloc de Binissequí (entrada carretera Mercadal-Migjorn)

des del puig de ses Fonts Rodones (direcció es Migjorn Gran)

Esper que us sigui d'utilitat i comenteu si coneixeu algun camí més viable ;)

special thanks to: J.S pel reportatge gràfic i la companyia