Sain Agaz , Sent Agayz , Santa Àgueda

Hola a tots!

"Cinco días estuvo allí el Monarca,

y al rayar el siguiente marcha activo

con su exercito en busca de los Moros

que ocupan de Santa Agatha el Castillo"

La Alonsíada .Cant III.

Joan Ramis i Ramis.

Es puig de Santa Àgueda és sa segona muntanya més alta de Menorca amb 254 metres d'altitut , després del Toro. Es nom de Santa Àgueda prové d'abans de sa dominació musulmana , segons es lingüista i filòleg Joan Coromines , i es pren d'una màrtir morta a Catània es segle III a.C.

Històricament es sa muntanya més rellevant de s'illa pes segles d'història viscuda , començant per remots orígens paleocristians, punt de vigilància romà , castell musulmà i finalment castel cristià.

Hi va haver un temps que Menorca estava dividida en tres termes : Ciutadella , Maó i Santa Àgueda . Açò demostra sa importància que va arribar a tenir . Molta gent coneix es fets relacionats amb sa muntanya esdevinguts es gener de 1287 arran de sa conquesta de Menorca per ses forces catalano-aragoneses liderades pel rei Alfons III "es Lliberal " , "es Franc" , "es Llarg" o d'Aragó ( J.Mascaró Pasarius) però hi ha molta més història en aquesta muntanya ...

No és es meu pròposit explaiar-me en aquest sentit però sí que m'agradaria deixar unes quantes cites bibliogràfiques per qui volgui aprofundir en aquest punt , fet que jo he trobat molt interessant . Com ja he dit hi ha moltíssims llibres i articles relacionats però potser es següents són es qui són més complets i d'informació més general :

-OLIVES GALMÉS , LORENZO (1956) : El castillo de Santa Águeda . Monografías Menorquinas número 20.

-MATA , MICAELA (1974) : Conquestes i reconquestes de Menorca . Edicions 62 , Barcelona.

-MASCARÓ PASARIUS , JOSEP (1983) : El castillo de Santa Agueda.Ajuntament de Ferreries.

-MOLL I MERCADAL , BERNAT (1991) : El castell de Santa Àgueda a la Menorca musulmana. Publicacions de l'Ajuntament de Ferreries.

-CASASNOVAS , MIQUEL ÀNGEL (1992) : El castell de Santa Àgueda.Notes històriques .

Apart d'estudis com aquests es poden trobar llibres molt interessants on hi apareix sa muntanya com per exemple a L'Alonsíada de Joan Ramis i Ramis i Die Balearen de Lluís Salvador Habsburgo-Lorena . Un punt de vista molt interessant és sa visió de sa conquesta , que segur podria clarificar molts punts foscos , per part de Ibn Khaldum que és citat a diferents documents però que es seu testimoni directe està perdut.

Bonu, per arribar a Santa Águeda hi ha un camí empedrat que parteix de sa carretera que duu a n'Ets Alocs .Per prendre aquesta carretera hi ha una desviació a mà dreta de sa carretera general , km. 31 direcció Maó-Ciutadella. A sa carretera d'Ets Alocs hi ha una desviació a mà dreta que duu a n'es lloc de Santa Cecília i poc després hi ha una casa abandonada on comença s'ascenció a n'es puig.

Sa pujada no són més de  vint minuts a pas tranquil , amb unes vistes esplèndides des ponent i nord de s'illa , així com una bona opurtunitat d'observar sa serralada que la formen s'Enclusa , de sa Torre, de ses Pallisses i Es Trípol .  

Des de dalt es poden observar ses vistes que segles passats serviren per defensar-se de possibles invasions i que , de ben segur , s'evitaren en bona mesura per una ràpida identificació. Com a sa següent imatge que a més de sa vista marítima es pot observar es puig de Sa Falconera i Sa Muntanya Mala darrera es puig d'Es Milocar que tapa Cala Pilar .

 Quant a s'estructura de lo que va ser es castell no puc dir gran cosa ja que desconec gran part . Josep Mascaró Pasarius diu que el 1363 arriba s'ordre de demolició però que es salven sa església i sa torre , i que el 1612 es restauren es murs, seguint una Real Ordre de reconstrucció de 1584. Actualment està en mal estat però està essent rehabilitat degut a s'efecte de sa natura i de sa transformació en lloc de pastura duita a terme durant es darrer segle. Diferents espais van ser convertits en "bouers" i algunes de ses torres derruides cercant "Es vedell d'Or" , llegenda molt seguida després de s'emigració de molts menorquins a Alger.

Finalment , com no podia ser d'atra forma a Menorca , tota història coneguda pes menorquins aporta contes i llegendes com sa ja anomenada d' "Es vedell d'Or" que diu que es adoradors d'aital idol adoraven es Vedell d'Or i que veient-se rodetjats l'enterraren a sa muntanya. Temps després un menorquí cristià viatjà a Alger i li contaren on residia i com s'havia de fer per complir s'encanteri.Bàsicament , sa solució era arribar a un cert punt , recitar ses paraules correctes i apereixeria un brau a n'es qui s'havia d'agafar per sa banya dreta i sa muntanya es convertiria en or.

Bonu , doncs segons Miquel Àngel Casasnovas aquesta llegenda ha provocat més d'una demolició d'una torre i alguna expedició amb detectors de metalls per trobar es Vedell d'Or.

Una altra llegenda conta de l'amo de Binidelfà que era atacat per incursions mores molt freqüentment . De tant acorralat que es va veure va prometre que si se'n sortia feria fabricar una llàntia de plata i l'oferiria a sa patrona santa Àgueda . Morí poc temps després a causa de ses ferides però encomanà , amb aparicions incloses , a sa seva neta sa fabricació de sa llàntia. Aquesta quedà dibuixada a n'es vestit que vestia sa sa filleta i així la cregueren es pares.  És veritat que una llàntia de plata cremà a s'ermita fins fa uns 100 anys i que sa gent la venerava i se'n encarregaven de mantenir-la encesa .

Bonu, amb açò s'acaba per avui.

Mus veim pres!

Puig Mal

Hola!

Sa excursió d'avui és bastant més complicada per arribar a dalt que sa darrera de s'Ermita de Ferreries.Sa causa no és s'altura ( cap ho és a Menorca) ni sa distància recorreguda sino lo abrupte que arriba a ser sa pujada acompanyat d'una vegetació molt densa que impedeix , en molts casos , es pas.

Molta gent no ha sentit xerrar d'aquest puig (jo tampoc antes de trobar-lo a n'es mapa) . Ara bé , sí que coneixem Sa Penya de s'Indio . Es puig està anant d'Es Mercadal cap a Alaior a mà dreta :

Amb sa imatge anterior hem acabat de situar-lo geogràficament . Ara , pens que hi ha dos formes per arribar a n'es peu Sud d'es Puig : un és de per sa curva que hi ha just quan acabes de pujar sa costa de s'estació transformadora , i s'altre , que és sa que jo vaig fer , és entrar de per sa carretera que va d'Es Mercadal a Es Migjorn Gran ( entre es Km .10 i 11 , a mà esquerra en direcció Mercadal-Migjorn) i una vegada allà seguir cap es lloc de Binissaqui Nou. Jo recoman deixar es cotxe lo antes possible perquè es camí és prou polit, es creua una marina que aquí l'anomenen d'es Vivero i , a més , s'haurà de deixar antes d'arribar a n'es lloc perquè quan toca girar un poc a l'esquerra per enfilar cap a n'es puig es camí està barrat.

Es Puig Mal està a 219 m.s.n.m. , encara que no ho sembli des de sa carretera general ja que aquestà també està prou elevada en aquell punt. Aquesta és una altra raó per anar-hi de per sa carretera Mercadal-Migjorn. No he trobat informació d'on ve es nom però supòs que deu venir de sa dificultat per pujar-hi .

 En aquesta imatge es pot veure es Puig Mal i es camí que hi duu amb sa muntanya d'El Toro de fons .

Aquesta foto és a mig camí de pujada .Realment és una pujada preciosa plena de dificultats .Encara que no ho sembli aquí hi havia bastanta pendent . 

Aquí va ser on me vaig quedar , es començava a fer fosc i no ho veia gens clar poder arribar dalt. Potser amb més temps ho hagués aconseguit .Ara m'en don compte que em falten unes quantes fotos que haguessin estat interessants . Hi havia zones que me recordaven un poc a ses Penyes d'Egipte amb parets molt altes que s'havien de rodetjar amb es color vermellós tant típic de ses Penyes.

Sa muntanya que es veu allà a n'es fons és Sa Font Rodona , pujada que esper fer per ses vacances de Nadal així com altres que ja aniré descrivint a mesura que es consegueixin ( o no...). És sa muntanya més alta de sa mitad sur de s'illa i recentment he observat un camí que duu casi fins a dalt de tot d'es puig.

Bonu, esper us hagi agradat i pensau que s'hi ha d'anar amb temps i ganes d'aventura.

Per qui no en volgui tanta també recoman sa volteta fins a n'es peu d'es puig ja que realment val la pena .

Ermita de Ferreries

Hola de nou !

Quan arribes a Ferreries en direcció Maó-Ciutadella , a mà esquerra es pot observar una petita construcció dalt es puig que hi ha més aprop de sa localitat. Aquesta construcció és una petita ermita d'es d'on es tenen unes magnífiques vistes cap a Ferreries , s'inici d'es barranc de Trebalúger (Torrent de Son Granot) i en general cap a tota sa costa Sud . Direcció Nord-Oest/Nord es pot observar s'Enclusa ( 275 m.s.n.m) , sa Marina d'es Bec (274 m.) , S'Hort de Sant Patrici i bé cap al nord unes de ses pujades amb més pendent de Menorca que duu fins es lloc de Ruma amb un punt des camí com punt més alt ( 224 m.).

S'Ermita es troba a 183 m.s.n.m per la qual cosa és suficientment alt per observar el Sud i alhora tenir una bona vista de la "serralada" de quan gires cap al nord.

Pot resultar una mica complicat trobar l'entrada a n'es camí d'es de Ferreries si no es coneix . Realment és molt senzill però s'ha de conèixer .Una vegada s'arriba a sa primera rotonda que te trobes al entrar a n'es poble , agafes sa tercera sortida en direcció a n'es camp de futbol . Llavors , sa primera opurtunitat que es té per creuar es torrent s'agafa i fins as final on te trobes una escala  :

Aquesta és sa visió que es té de Ferreries d'es de dalt .Una pena es sol però és tot lo que vaig sebre fer...

El Toro de fons d'es de s'Ermita . Es pot veure que cap a Llevant hi ha un punt de més altura però ja de més mal accés . Aquest dia n'hi ho vaig provar perquè antes de pujar a s'Ermita havia tingut una mala experiència amb abatzers intentant pujar a n'es Puig de ses Pallisses i d'Es Trípol ( entre S'Enclusa i es camí de Tramontana/Ets Alocs)  .Però açò ja ho explicaré colque altre dia més endavant. De moment es èxits ...

No es veu gaire bé però aquí és on comença es barranc de Trebalúger amb es torrent de Sont Granot. Es pot veure també la mar

Bonu , finalment dir que és una excursió ben curta , sense cap dificultat excessiva i en menys d'una hora puges i baixes . A xalar!

Puig de S'Ermita i Puig de L'Enzell (II)

Hola de nou!

Continuam amb s'excursió que vam dixar a mitges s'altre dia . Una vegada baixat es Puig de S'Ermita tornam a estar davant es restaurant de Sa Roca i s'haurà de caminar just un poc per sa carretera per arribar a s'entrada d'es camí que ens durà a n'es pic d'es Puig de L'Enzell . A continuació un petit mapa per explicar com vaig pujar jo aquest dia a n'es Puig :

Com es pot veure a n'es mapa as final de sa primera fletxa hi ha un camí que comença molt fàcil, passant pes costat d'un camp de futbol , que s'acaba convertint en un torrent.Es camí per on passa es torrent es torna bastant impracticable i arriba a ses tanques que duen a n'es Kami d'en Kane .

Per pujar a n'es Puig de L'Enzell s'ha d'agafar es camí que hi ha just després de sa curva i nar tot dret cap amunt. Una vegada arribes a lo marcat amb sa tercera fletxa jo vaig partir cap a la dreta però aqui veig marcat un camí cap a l'esquerra .

En aquesta imatge es pot veure que sa visibilitat a n'es Puig de L'Enzell és molt pitjor que a n'es Puig de S'Ermita ja que està ple de pins fins a dalt .Així i tot hi ha colque clar com aquest que permet bones vistes com aquesta o sa següent que enfoca cap a Alaior.

A sa següent imatge es poden observar tres miloques , un des voltors ("buitres") més comuns que hi ha a Menorca . A sa imatge només se'n veuen tres però n'hi havia una desena com a mínim. Es seu nom cientiífic és Neophron pernocterus i hi ha una quarantena de parelles establertes a Menorca  sedentàries . Se'ls pot trobar a sa zona de La Vall , on tenen un dormidor per passar ses nits , i també a n'es barrancs del Sud.

Probablemet hi havia colque animal mort perquè es solen juntar per alimentar-se'n. Entre es anys 1981 i 2001 van patir un descens d'un 20 % degut segurament a a l'enverinament amb esquers col·locats al  camp amb la finalitat de controlar els predadors .

Ha de quedar clar que aquesta darrera part l'he escrita jo però com si no ho hagués fet ja que sóc un incult en temes d'aus .Per açò vaig comptar amb s'inestimable ajut d'es meu concu , en Paco , que me va senyalar de quin au es tractava i de ses principals característiques . Posteriorment he trobat una pàgina web molt interessant sobre aus de Menorca que també m'ha estat d'inestimable ajuda , especialment sa secció Ocells de Menorca on pots trobar totes ses aus ; així com característiques i fins i tot , en alguns casos , es seu cant :

http://www.menorcasom.org/principal.php?idclase=10

Gràcies a tots i esper us hagi agradat aquesta excursió a sa qual jo vaig xalar molt !

Puig de S'Ermita i Puig de l'Enzell (I)

Bon dia ,

Avui pretenc descriure una de ses excursions en que més he xalat aquest estiu . Per sa proximitat d'es dos Puigs val la pena aprofitar i fer-les es mateix dia . A més a més , si es sap es camí no comporta més de dues hores per ambdós puigs .

Per qui volgui saber ses coordenades per cercar-ho per Google Earth aquí les deix ( cada dia m'agrada més aquest programa encara que no t'en poguis fiar molt en quant a altures ) :

- Puig de S'Ermita : 39º 58' 53.78''  N   4º 07' 53.92'' E

- Puig de L'Enzell : 39º 59' 02.73''   N   4º 07' 23.92'' E

Per qui no ho sepi , basta posar tal qual ses coordenades a s'aplicació d'es cercador de Google Earth.

Jo vaig començar per es Puig de S'Ermita , que també l'he vist escrit a un mapa com Puig de S'Ermità , i es camí que duu a dalt es Puig és ben fàcil de trobar :

Per aclarir-ho un poc més dir que sa carretera que es veu és sa de Sa Roca.Quan arribes ( direcció Camí d'en Kane - Carretera de Maó-Fornells) a s'únic restarurant que hi ha a Sa Roca , hi ha un aparcament a la dreta .Creuant sa carretera ( just davant) , hi ha un camí que és es marcat amb sa fletxa vermella. 

Potser sa pujada són uns 15 minuts a un ritme moderat i arribes a un punt amb una vista com s'anterior on sembla que acaba es camí. Si us fixau en es mapa d'es visor es pot observa que una vegada a dalt hi ha com una espècies de curva que duu a n'es punt més alt on hi ha una espècie de talaiot derruit. Allà sí que estareu en es punt més alt.

 Vista des de dalt d'es Puig de S'Ermita cap a Alaior.

Vista de sa Urbanització de Sa Roca amb Cavalleria a n'es fons .

Finalment amb aquesta foto es veu sa diferència amb sa primera del Toro .Es nota una diferència d'altura i una visió molt més àmplia.

Bonu, finalment he decidit dividir aquesta publicació en dos perquè, si bé s'excursió no és especialment llarga , s'ha m'ha fet tard.

Pujada al Toro - vertent Est (L'Enzell)

Sa muntanya d'El Toro és sa més alta de Menorca amb 362 metres sobre es nivell de la mar .Per pujar-hi amb vehicle motoritzat hi ha una carretera que surt de sa població d'Es Mercadal , a una altura de 67 m.s.n.m , i que recorre prop de 3 km ( 2,97 si es mesurador de distàncies de Google Earth es prou correcte). Per tant , podem considerar una pendent mitja de 9,83 %.

Pendent mitja = altura salvada/ distància recorreguda

Sempre havia pensat que per pujar al Toro no hi havia més remei que pujar per sa cara oest , és a dir per sa carretera de tota sa vida. Com a màximpensava que podies evitar part de sa pujada pes Rafal d'es Frares.

Aquest dia lo que vaig intentar va ser partir des de s'hort de L'Enzell , anar bordetjant El Toro en direcció sur fins trobar uns caminets semblants a un talla-focs.Començant a pujar un poc prest trobes una valla que t'impedix seguir pujant però fàcilment es salva pocs metres cap al sur on  sa valla es troba amb una gran roca.

A partir d'allà hi ha uns 50 metres de vegetació bastant frondosa que impedeix es pas de forma tranquila , però amb un poc d'esforç es passa i prest es torna vegetació molt més dispersa a la vegada que sa pendent es comença a accentuar de forma important.

Una vegada salvats es primers metres de pujada forta vaig haver de provar un parell de ramal antes de trobar es qui no fos massa perillós .Vaig començar a anar cap el nord una altra vegada a mesura que anava pujant fins arribar a un punt que me va semblar podia començar sa pujada final que era sa de més pendent fins a trobar ja sa finca pròpiament de s'ermita de la Mare de Déu del Toro. Saps que te trobes sa finca de s'ermita perquè hi ha una paret seca que està bastant derruida. A partir d'allà ja es suavitza sa pendent tornant a haver-hi més vegetació , a més d'un pinar abundant.

En definitiva, no és una excursió senzilla però anant amb compte tampoc d'un perill excessiu.S'han de botar unes quantes barreres però dubt que en cap moment travessés cap tanca privada, i segur que cap tanca privada de conreu o pastura.

A continuació us deix unes fotos de sa pujada:

Sa població que es veu és Maó .

Es dos puigs que es veuen són es de L'enzell (232 metres)  i de s'Ermita ( 238 m.). Més endavant publicaré una entrada d'una excursió a  n'es dos puigs que vaig fer posteriorment a sa pujada al Toro.

Aquí acaba aquesta excursió apassionant .Vaig tardar una hora i mitja per pujar encara que sabent es camí la pots fer perfectament amb poc més d'una hora .Per acabar dir que vaig baixar per sa carretera fins a sa desviació per anar cap a s'Hort de L'Enzell.

Esper us hagi agradat !

Des del principi

Benvinguts ,

Aquesta és sa inaguració d'aquest bloc.Pretenc avui definir quin va ser es motiu de fer aquest bloc i quines eines empr per trobar puigs , que si bé normalment es quatre o cinc més alts de Menorca són coneguts ( El Toro , S'Enclusa , Santa Águeda , Sa Roca , etc.) , n'hi ha molts més que són ben poc coneguts per sa gran majoria de sa població . Tot aquell que hagi pujat a colque punt lleugerament alt a Menorca es dóna compte de ses vistes extraodinàries que pot observar gràcies a sa poca altura que hi ha a sa resta des territori i , per tant , es pot observar perfectament tot tipus de accidents geogràfics . Així , fent colque excursió vaig arribar a sa conclusió de que arribant a n'es punts alts de Menorca es pot arribar a conèixer molt bé com entrar a un barranc o accedir a diferents punts de sa costa , que d'altre forma seria més difícil . Sobretot es barrancs són es més imponents des de un punt de vista alt.

Des de fa un temps empr una aplicació , via web , des ministeri de Medi Ambient que és un estil de Google Maps més un mapa topogràfic bastant complet. En principi és un poc complicat fins que li agafes es "tranquillo" . Bàsicament es tracta d'anar activant i desactivant ses opcions ortofoto i topogràfica.

A continuació passaré a explicar quatre consells útils a l'hora de fer funcionar s'aplicació :

-Pot passar que a  l'entrar  a s'enllaç te demani descargar colque programa adicional ( jo ho vaig fer i no hi ha cap problema).

-Una vegada has clicat per entrar dins s'aplicació tens dos tipus d'imatges disponibles ( dalt a l'esquerra) : Ortofoto i topogràfic.Es poden tenir ses dues activades a la vegada però quan atraques massa es mapa topogràfic desapareix i nomès veus es mapa tipu Google Earth , que per sa nostra tasca de cercar puigs no és útil.Sí és útil sa opció Ortofoto per reconèixer llocs que amb sa opció topogràfica no quedin suficientment clars .

-Si només es té activada sa opció topogràfica quan atraques molt s'aplicació queda en blanc i llavors te diu :

"Cargando imagen .Espere por favor". Sa solució està en activar ortofoto i fer enrera per poder llavors tornar activar es topogràfic i desactivar ortofoto.

-Una vegada es té un poc de soltura a s'hora de cercar , fer aprop i enfora , enfocar , etc. ja es pot començar a cercar punts alts que és lo que realment tracta aquest blog.

http://sigpac.mapa.es/fega/antiguovisor/?ube=582153,111362199;4419633,36211743;592189,609455203;4424005,75775471;31

Bé, es tracta de jugar un poc per qui li agradi .

Antes de coneixèr aquesta aplicació vaig seguir bastant mapes de Menorca en format paper.Es que me va semblar més complet , que no són militars i per tant pots demanar en préstec a sa biblioteca pública de Maó , és un d'es cartògrag i arqueòleg d'Alaior Josep Mascaró Pasarius.Està a escala 1/60000 i té un nombre important de noms de Puigs . Comparant aquest mapa amb es topogràfic d'es Ministeri es poden observar diferències encara que no molt importants. He tingut colque dubte a quin fer cas i normalment arribava a sa conclusió de agafar es noms d'es mapa Mascaró Pasarius i ses altures d'es Ministeri de Medi Ambient. Dit això ,  repetir que ses diferències de noms són petites i ses d'altures de poca importància (normalment).

Una vegada explicat com i perquè he decidit fer aquest blog puc passar ja a definir ses excursions que he fet aquest mes de septembre i ses que m'agradaria d'aquí en endavant.

Esper que es visor us sigui d'utilitat !