Benvinguts a Puigs de Menorca

Aquest blog va destinat a tota persona que estimi Menorca i volgui conèixer i donar a conèixer qualque puig o muntanya de Menorca.Tractarà de definir ses referències històriques, característiques des terreny i qualque curiositat.



dimecres, 15 de desembre de 2010

Sain Agaz , Sent Agayz , Santa Àgueda

Hola a tots!

"Cinco días estuvo allí el Monarca,
y al rayar el siguiente marcha activo
con su exercito en busca de los Moros
que ocupan de Santa Agatha el Castillo"

La Alonsíada .Cant III.
Joan Ramis i Ramis.

Es puig de Santa Àgueda és sa segona muntanya més alta de Menorca amb 254 metres d'altitut , després del Toro. Es nom de Santa Àgueda prové d'abans de sa dominació musulmana , segons es lingüista i filòleg Joan Coromines , i es pren d'una màrtir morta a Catània es segle III a.C.
Històricament es sa muntanya més rellevant de s'illa pes segles d'història viscuda , començant per remots orígens paleocristians, punt de vigilància romà , castell musulmà i finalment castel cristià.


Hi va haver un temps que Menorca estava dividida en tres termes : Ciutadella , Maó i Santa Àgueda . Açò demostra sa importància que va arribar a tenir . Molta gent coneix es fets relacionats amb sa muntanya esdevinguts es gener de 1287 arran de sa conquesta de Menorca per ses forces catalano-aragoneses liderades pel rei Alfons III "es Lliberal " , "es Franc" , "es Llarg" o d'Aragó ( J.Mascaró Pasarius) però hi ha molta més història en aquesta muntanya ...
No és es meu pròposit explaiar-me en aquest sentit però sí que m'agradaria deixar unes quantes cites bibliogràfiques per qui volgui aprofundir en aquest punt , fet que jo he trobat molt interessant . Com ja he dit hi ha moltíssims llibres i articles relacionats però potser es següents són es qui són més complets i d'informació més general :

-OLIVES GALMÉS , LORENZO (1956) : El castillo de Santa Águeda . Monografías Menorquinas número 20.
-MATA , MICAELA (1974) : Conquestes i reconquestes de Menorca . Edicions 62 , Barcelona.
-MASCARÓ PASARIUS , JOSEP (1983) : El castillo de Santa Agueda.Ajuntament de Ferreries.
-MOLL I MERCADAL , BERNAT (1991) : El castell de Santa Àgueda a la Menorca musulmana. Publicacions de l'Ajuntament de Ferreries.
-CASASNOVAS , MIQUEL ÀNGEL (1992) : El castell de Santa Àgueda.Notes històriques .

Apart d'estudis com aquests es poden trobar llibres molt interessants on hi apareix sa muntanya com per exemple a L'Alonsíada de Joan Ramis i Ramis i Die Balearen de Lluís Salvador Habsburgo-Lorena . Un punt de vista molt interessant és sa visió de sa conquesta , que segur podria clarificar molts punts foscos , per part de Ibn Khaldum que és citat a diferents documents però que es seu testimoni directe està perdut.

Bonu, per arribar a Santa Águeda hi ha un camí empedrat que parteix de sa carretera que duu a n'Ets Alocs .Per prendre aquesta carretera hi ha una desviació a mà dreta de sa carretera general , km. 31 direcció Maó-Ciutadella. A sa carretera d'Ets Alocs hi ha una desviació a mà dreta que duu a n'es lloc de Santa Cecília i poc després hi ha una casa abandonada on comença s'ascenció a n'es puig.



Sa pujada no són més de  vint minuts a pas tranquil , amb unes vistes esplèndides des ponent i nord de s'illa , així com una bona opurtunitat d'observar sa serralada que la formen s'Enclusa , de sa Torre, de ses Pallisses i Es Trípol .  



Des de dalt es poden observar ses vistes que segles passats serviren per defensar-se de possibles invasions i que , de ben segur , s'evitaren en bona mesura per una ràpida identificació. Com a sa següent imatge que a més de sa vista marítima es pot observar es puig de Sa Falconera i Sa Muntanya Mala darrera es puig d'Es Milocar que tapa Cala Pilar .



 Quant a s'estructura de lo que va ser es castell no puc dir gran cosa ja que desconec gran part . Josep Mascaró Pasarius diu que el 1363 arriba s'ordre de demolició però que es salven sa església i sa torre , i que el 1612 es restauren es murs, seguint una Real Ordre de reconstrucció de 1584. Actualment està en mal estat però està essent rehabilitat degut a s'efecte de sa natura i de sa transformació en lloc de pastura duita a terme durant es darrer segle. Diferents espais van ser convertits en "bouers" i algunes de ses torres derruides cercant "Es vedell d'Or" , llegenda molt seguida després de s'emigració de molts menorquins a Alger.





Finalment , com no podia ser d'atra forma a Menorca , tota història coneguda pes menorquins aporta contes i llegendes com sa ja anomenada d' "Es vedell d'Or" que diu que es adoradors d'aital idol adoraven es Vedell d'Or i que veient-se rodetjats l'enterraren a sa muntanya. Temps després un menorquí cristià viatjà a Alger i li contaren on residia i com s'havia de fer per complir s'encanteri.Bàsicament , sa solució era arribar a un cert punt , recitar ses paraules correctes i apereixeria un brau a n'es qui s'havia d'agafar per sa banya dreta i sa muntanya es convertiria en or.
Bonu , doncs segons Miquel Àngel Casasnovas aquesta llegenda ha provocat més d'una demolició d'una torre i alguna expedició amb detectors de metalls per trobar es Vedell d'Or.

Una altra llegenda conta de l'amo de Binidelfà que era atacat per incursions mores molt freqüentment . De tant acorralat que es va veure va prometre que si se'n sortia feria fabricar una llàntia de plata i l'oferiria a sa patrona santa Àgueda . Morí poc temps després a causa de ses ferides però encomanà , amb aparicions incloses , a sa seva neta sa fabricació de sa llàntia. Aquesta quedà dibuixada a n'es vestit que vestia sa sa filleta i així la cregueren es pares.  És veritat que una llàntia de plata cremà a s'ermita fins fa uns 100 anys i que sa gent la venerava i se'n encarregaven de mantenir-la encesa .

Bonu, amb açò s'acaba per avui.
Mus veim pres!

Cap comentari:

Publica un comentari